La xerrada-debat 'La gestió de l'aigua a la Vall del Ges' omple la sala d'actes de Gestiomat

Ahir al vespre es va celebrar la xerrada-debat “La gestió de l'aigua a la Vall del Ges. Arguments per la remunicipalització”. La sala d'actes de Gestiomat es va omplir per escoltar les paraules del torellonenc Eudald Rifà (Grup de Defensa del Ter), Moisès Subirana (Aigua és Vida) i Jordi Colomer (CUP Arenys de Munt).

Després d'una breu introducció per part de Miquel Bosqued (CUP Torelló), Eudald Rifà va passar a resumir l'estat de la gestió de l'aigua a la Vall del Ges. Dels tres pobles de la vall, “Sant Pere és l'únic on la gestió de les aigües és pública”; a Torelló va passar en mans privades l'any 1968 –l'actual contracte finalitza el 2018– i a Sant Vicenç l'any 2000, finalitzant el contracte el 2017. Pel que fa a la conca del Ter, “en el 55% dels municipis [traduïts en un 80% de la població] tenen la gestió en mans privades”. Rifà va explicar que tant Torelló com Sant Pere tenen problemes d'abastiment, i que es preveu que l'any 2015 entri en funcionament la potabilitzadora de la vall. També va enumerar el cas Covit; un problema de contaminació que Torelló arrossega des de fa més de deu anys i que ha provocat que “dos dels quatre aqüífers que abasteixen el poble” estiguin contaminats.

Moisès Subirana va contraposar les xifres de gestió privada de Catalunya amb les de la resta del món, Europa i l'estat espanyol; l'estadística evidenciava una clara tradició privatitzadora al nostre país, molt més notable que la de l'estat espanyol i descaradament molt més nombrosa que a la resta del continent. “Les Nacions Unides defineixen l'aigua com un dret humà”, va defensar Subirana; “això n'hauria d'excloure la gestió privada”. Va posar Berlín i París com a exemples de remunicipalització, en el primer cas “després de votar-ho en un referèndum” –com assenyalaria més tard, “cap procés de privatització ha superat un referèndum–, i va argumentar que la privatització “costa als ciutadans més de 2.600.000 € i no suposa un servei millor. Les empreses fan negoci i les administracions públiques assumeixen el deute”. Subirana també va explicar alguns exemples de mala gestió a Catalunya i de tripijocs entre l'administració i les companyies gestores.

Jordi Colomer va narrar l'experiència remunicipalitzadora a Arenys de Munt, que va costar l'alcaldia al grup local de la CUP després d'una moció de censura per part de la resta de partits. Emparat en 18 anys d'experiència en ajuntaments, Colomer va afirmar que “l'empresa privada gairebé mai compleix els contractes”, que “el problema és que els ajuntaments desisteixen a fer seguiment perquè ja ho gestiona l'empresa”. En el cas d'Arenys, explicava que “cap empresa complia amb el que s'havia definit a les licitacions” i que, un cop efectuada la remunicipalització, “vam demostrar que, amb rigorositat, la gestió pública era més econòmica”. Definint els avantatges dels dos models de gestió, va dir que “externalitzar té com a avantatges despreocupar-se del servei i deixar les inversions en mans d'altri”, mentre que municipalitzar permet “conèixer realment el servei i poder actuar en conseqüència. Perment la gestió directa i, per tant, la transparència del servei”.

Acabades les ponències, es va obrir el debat i el torn de preguntes. Junt amb la participació del públic assistent, els ponents van acabar de puntualitzar amb els seus arguments. Eudald Rifà va explicar que “l'alcalde de Torelló ens ha manifestat el seu descontent amb la gestió de Sorea”, i que el mateix es pot dir de Sant Vicenç. Jordi Colomer va afegir que “Sorea no compleix amb les inversions per obtenir més beneficis”, una actitud que “des de molts ajuntaments no s'ha controlat”. També es va parlar de la investigació, que segons Colomer no està renyida amb la gestió pública, i Rifà va defensar que la mala gestió fa replantejar la privatització a alcaldes de tots els colors: “la municipalització no és només una cosa d'anticapitalistes”. Es va deixar clar que la gestió privada no garanteix professionalitat ni la pública és sinònim de transparència si no es fa bé. En paraules de Moisès Subirana, “la gestió pública no assegura res, per això parlem de democratització del servei”.

 

Material:

-Vídeo de la xerrada.
-Presentació elaborada per Jordi Colomer en motiu de la xerrada.
-Dossier de premsa de l'estudi 'El descontrol de la gestió de l'aigua', presentat per Aigua és Vida el passat gener a Torelló.