I aquestes són les nostres intervencions en el Ple d’ahir dilluns 21 de desembre:

• Hem votat a favor de l’aprovació de la creació de l’Associació Xarxa C-17, pot ser un projecte interessant en termes de planificació estratègica i de potenciació de l’activitat econòmica. Ens agradaria que es vetllés per la informació i el benestar dels alumnes i estudiants que estaran sota el paraigües del conveni que promourà l’Associació en l’àmbit de la Formació Professional. Finalment, hem trobat a faltar la incorporació de les sigles R3 a l’Associació, i esperem que es col·labori, o fins i tot s’integri, plataformes que treballen a favor del territori, com per exemple, el col·lectiu “Perquè no ens fotin el tren”.
• Sobre l’aprovació de la modificació d’ordenances fiscals per a l’exercici 2016 i següents, hem votat en contra, ja que hem mostrat el nostre desacord en anteriors ocasions, i pel fet de que es voten en bloc i no individualment.
• Hem votat en contra de l’aprovació del Pressupost General de l’Ajuntament de Torelló per a l’exercici 2016, i aquesta ha estat la nostra intervenció exposant els motius del sentit del nostre vot:

Bé, per començar a parlar dels pressupostos d’aquest any 2016 volem fer una reflexió sobre com tendim a analitzar-los tant els ciutadans com la premsa.  Pressupost de l’ajuntament de Torelló de l’any 2015: 13.670.506’60€. Pressupost de l’ajuntament de Torelló l’any 2016: 15.472.518’53€. I masses vegades tendim a fer el titular fàcil. S’aproven uns pressupostos que augmenten o disminueixen amb X quantitat. Si augmenten, aquells pressupostos són bons, en canvi, si disminueixen, aquells pressupostos ja no ho són tant. I aquí estem nosaltres, que ens hem plantejat aquests pressupostos no des d’una vessant quantitativa, sinó des d’analitzar com, amb què i a on van destinats tots aquests diners. I ara passarem a analitzar-ho, però ja avancem que ens trobem amb uns pressupostos que majoritàriament creixen de manera fictícia i entorn al ciment enlloc de les persones. I és que si creixen, és sobretot pel pla de barris.

 

• Pla de barris

Un pla de barris que tal i com vam parlar a l’últim ple encara no tenim ni garantit de poder cobrar. Per tant és un pla de barris fictici, ja que estem fent unes obres suposant que la generalitat ens en subvencionarà una gran part, però la realitat és que de moment tots els diners els està avançant l’ajuntament. I que no sap segur si mai els arribarà a cobrar, ni quan. Per tant, ens trobem de moment avançant uns diners pel pla de barris que no sabem si cobrarem, però per contra aquest pla de barris si que ens està condicionant a on els podem gastar. I amb un afegit, que a mesura que han avançat els anys aquest pla cada cop ha agafat un color més gris, gris de ciment. I aquí és on ens trobem el projecte estrella d’aquesta grisor, i el projecte que no només hipoteca aquests pressupostos, sinó que també hipotecarà els següents. I aquest projecte és la sala polivalent. Aquest 2016 ja té pressupostada 1.000.000€ de l’aproximadament 1.700.000€ que acabarà costant. Projecte que nosaltres creiem del tot innecessari, i de fet mirant aquest pressupost veiem com hi surt més d’un cop el concepte de lloguer d’espai a les escoles per poder-hi realitzar activitats. No hauríem trobat millors alternatives que ens haguessin estalviat aquesta infraestructura faraònica? I és més, calia que fos d’aquestes dimensions? Cal abocar gran part del pressupost i de la capacitat de l’ajuntament per poder realitzar coses durant els pròxims anys en un edifici quan de moment només tenim un dia a l’any en què tinguem un gran esdeveniment al poble que necessiti un edifici així? I a més un esdeveniment, que cal recordar que a dia d’avui no té gens garantit cap a quina fórmula evolucionarà. I mentrestant, pel camí, hem perdut uns quants projectes més que incloïa de caire més social. Els dos últims, la ludoteca i l’espai dones. I a més cal recordar que estem parlant d’un pla de barris que és un projecte temporal i amb una durada limitada (tot i que a vegades ja comença a recordar la sagrada família). Però tot i ser un projecte que amb pocs anys ha d’haver acabat, destinarem 91.000€ a la seva oficina, com si no hi haguessin prous edificis municipals ja preparats per ubicar-la! I aquesta política del gris, aquesta política que porta com a projecte estrella la sala polivalent, té altres conseqüències a més del què és la construcció, i és el manteniment.

 

• Eficiència energètica

Mirant el pressupost veiem com pren molta importància el manteniment tant dels edificis com dels serveis municipals. I aquí és on cal que prenguem màxima consciència de que cal ser molt més eficients en la gestió per poder reduir les despeses i així poder destinar aquests diners a altres projectes.

Per exemple, aquest Ajuntament gasta pràcticament mig milió d’euros en subministrament elèctric[1] i més de 100 mil euros en gas[2], unes xifres considerables que s’hauria de procurar reduir en l’econòmic i que s’haurien de reconvertir en energies verdes el 100%. A banda de que estem segurs que podem arribar a ser més eficients pel que fa al consum energètic, cal incidir més de totes totes en la conscienciació de tots plegats, el canvi climàtic no és cap broma i cal que tots hi posem de la nostra part. Aquest Ajuntament ho pot fer prenent mesures perquè es garanteixi que l’energia subministrada provingui exclusivament d’energies renovables.

 

Tenen pendent començar a aplicar l’acord de ple del passat mandat, concretament del juliol de 2014 pel qual aquest consistori es comprometia a dur terme accions de difusió per afavorir un canvi de model energètic potenciant les energies renovables i sostenibles al municipi. Pel qual també han de valorar criteris socials i ecològics perquè els nostres distribuïdors d’energia garanteixin la comercialització d'electricitat verda a partir del sistema d'utilització dels certificats de garantia d'origen (CNE). I pel qual hi ha pendent fer una prova pilot en aquest sentit en un equipament públic i després anar-ho ampliant a altres equipaments.

 

I no ens diguin que no es pot fer, perquè altres ajuntament de la comarca i que tenen els mateixos colors que el seu com ara Vic ja ho estan fent[3]. El 2015 caduca el contracte de subministrament elèctric d’aquest ajuntament, potser que ens hi posem. Ahh, i si a més contractéssim aquests serveis per exemple a través de cooperatives amb un rerefons ètic doncs millor que millor. Però potser per a vostès ja seria demanar massa.

 

Per altra banda ens gastem pràcticament 18.000 € en rentings de fotocopiadores[4] i aquí nosaltres també veiem una oportunitat d’estalvi sempre i quan s’apliquin polítiques més eficients. Els formats i dispositius digitals han de permetre sí o sí reduir aquesta despesa, sense anar més lluny pel que fa a nosaltres, els propis regidors, ja qui si se’ns posés els mitjans adequats podriem prescindir de les diferents impressions que es fan d’informes, ordres del dia, actes etc. Però per això cal apostar fort per l’administració electrònica i aquí no s’està fent. Si ho féssim, per exemple, també podríem reduir la despesa en comunicacions telefòniques pressupostada en més de 60.000 €, sobretot en la partida de l’administració general. I com aquest segur que trobaríem altres exemples.

 

També esperem veure al final d’aquest exercici que no ha sigut necessari aplicar la totalitat dels 18.000 € per les quotes de les parades del mercat municipal que estan tancades, preferiríem que aquests diners puguin ser gastats en accions de promoció econòmica.

Finalment i per no allargar-nos més en aquest apartat, 800.000 € en serveis de neteja externalitzats (inclosa la viària) i això sense comptar-hi el manteniment del clavegueram i el tractament de deixalles. A nosaltres no se’ns fa tan evident l’eficàcia i l’estalvi de l’externalització dels serveis públics. Més aviat el contrari, són negocis que busquen el màxim de beneficis o bé en detriment de la qualitat del servei o bé en detriment de les persones ocupades.

 

• Benestar

Pel que fa l’apartat del benestar per a les persones, la setena pel que fa a les xifres, veiem com només augmenta un 1,38 % respecte el pressupost inicial de l’any passat (com ja hem anat dient l’executat no el sabem i tampoc se’ns ha fet arribar la memòria dels serveis socials d’enguany, l’haurem de demanar per instància). Per tant doncs estem molt lluny del que reclamem en el nostre programa polític, augmentar com a mínim un 20% més aquesta partida econòmica perquè la necessitat hi és tal i com reflecteixen algunes de les seves pròpies xifres:

• 67.000 € en ajuts d’urgència social
• 34.000 € pel servei de teleassitència (per cert, ni un € més que l’any passat i per tant traslladant bona part del cost a l’usuari)
• 31.200 € transferits al banc d’aliments
• 19.178 € a Càrites

Encara hi ha molta gent a Torelló que ho passa malament i perquè estem convençuts que aquesta hauria de ser la primera prioritat, per davant de sales polivalents, ajudes directes o indirectes a les escoles concertades, o cap a regidories com la d’esports[5] que tenen un pes massa important, a parer nostre, dins del pressupost.

La destinació de recursos públics cap a projectes que defugen de l’interès general, fa que sigui impossible aplicar polítiques més compromeses en àrees com la de benestar social. Polítiques que per nosaltres són essencials com l’aplicació de la tarifació social necessiten recursos i aquests recursos es dilueixen entre obres faraòniques com la Sala Polivalent i un munt de petites partides que per nosaltres són si més no qüestionables perquè no són essencials.

I com és la tònica general en aquest pressupost, trobem a faltar partides destinades a polítiques, polítiques que són bàsiques en àrees com la del benestar de les persones més enllà de la pura gestió i la transferència de responsabilitats cap a altres organismes. Polítiques socials que han de tenir en compte aspectes tan importants com és l’anàlisi i la prevenció i que nosaltres no sabem veure per enlloc.

I per tancar aquest bloc i en un moment com l’actual on per exemple estem patint crisis gravíssimes a nivell mundial com la dels refugiats, també ens sembla ridícula, de mal gust i del tot insuficient la partida dedicada a la solidaritat internacional: 1.100 € pel fons català de cooperació al desenvolupament.

 

 

• Participació i transparència

Continuarem analitzant dos punts que tots els partits aquí present durant la campanya electoral vam dir que hi creiem, i que tots dúiem el programa, tot i que pel que es veu, no tots els partits hi creiem de la mateixa manera.

Ni el pressupost ni les maneres de fer de l’equip de govern denoten un compromís amb les polítiques de transparència, unes polítiques que durant la campanya tots ens vàrem posar a la boca i amb les que nosaltres ens sentim especialment compromesos.

Comencem per les maneres de fer. A dia d’avui, en el moment en que estem debatent si aprovem o no aprovem aquest pressupost, els grups polítics de l’oposició no hem rebut l’execució final de l’últim pressupost ni la ciutadania pot consultar a través del web modificacions que ha sofert el pressupost del 2015,a diferència del que passa en altres municipis compromesos amb la transparència. Per tant una cosa tan bàsica i que és de llei com poder consultar fàcilment la memòria justificativa de l’últim pressupost amb el corresponent informe de la secretaria, no està a les nostres mans ni en les de la ciutadania perquè entre tots puguem exercir el necessari i més que saludable control de l’acció de govern.

Entrant ja en el pressupost i tenint en compte el que se’ns ha explicat, l’equip de govern associa les polítiques de transparència únicament al fet d’incorporar un nou informàtic. Un error, tal i com adverteixen des de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya, un error perquè o bé no hi ha voluntat d’exercir polítiques de transparència real o bé no s’ha entès res. I això què durant la campanya la majoria dels aquí presents ens vam avenir a impulsar el Compromís de Torelló – Vall del Ges per la transparència a fons promoguda per l’Associació d’Arxivers. Per a nosaltres totes aquestes polítiques haurien d’estar vinculades a l’arxiu, amb el respectiu suport informàtic i jurídic, però liderades per l’única àrea que té procediments i tècniques per a poder garantir la fiabilitat i integritat de les dades i garantir l’accés correcte a la informació. Gràcies als arxius, els ajuntaments disposen d’eines que permeten descriure de manera lògica i funcional tant l’organització com el conjunt de procediments derivats de les competències que gestionen.

La partida de l’Arxiu creix pràcticament el doble respecte el 2015 (sempre comparant-ho contra el pressupost inicial), però és per la recuperació de l’antic Arxiu de la Vitri i per l’adquisició d’armaris, no per la dotació de polítiques de transparència.

Tampoc sabem veure enlloc que cap partida reculli l’impuls de polítiques en informació pública, un altre aspecte clau perquè la ciutadania pugui exercir el seu dret d’accés a la informació de forma correcta i efectiva. No es pot destriar la transparència de la participació ciutadana, però perquè aquesta es produeixi cal familiaritzar la ciutadania amb la gestió dels afers i de la informació pública perquè li sigui possible cercar autònomament la informació que li és més rellevant.

Una vegada més, enlloc d’apostar per la transparència des de la voluntat i la convicció política, ho fareu només des de la gestió, només perquè certes pràctiques han passat a ser obligatòries a nivell legal.

Així doncs, de nou la transparència és una assignatura pendent com ho continua sent la participació ciutadana. I per veure la primera mancança de participació ciutadana en aquests pressupostos, no cal ni llegir la primera pàgina, només falta veure com han estat fets. Zero participatius i només creats i gestionats per l’equip de govern. La capacitat d’influència ja no només de la resta de partits, sinó de la ciutadania, ha sigut zero. Creiem fermament que la democràcia no només és anar a votar cada quatre anys, i una de les millors eines participatives precisament és fer els pressupostos participatius. Que la gent pugui decidir amb què gastar-se els diners. I fins hi tot també com generar-los, que moltes vegades es confon la participació en pressupostos amb només triar on van les despeses, però un pressupost tant és parlar d’ingressos com parlar de despeses. I si aquests pressupostos haguessin sigut realment participatius, hauríem vist que segurament les necessitats dels ciutadans són unes altres. I aquestes reclamacions històriques que vosaltres dieu com la sala polivalent, hauríem vist que segurament no són tantes, i serviria per saber de primera mà amb què vol la gent que ens gastem els diners, ja que de fet també són els seus diners.

 

I ja per entrar a analitzar a on van els diners del nou capítol de participació ciutadana, el que veurem és que de participació ciutadana només hi ha el títol. La primera part que hi ha son transferències a les associacions de veïns. Associacions de veïns que nosaltres creiem imprescindibles, però que precisament amb el cas de dalt al barri l’ajuntament ha fet servir com a excusa per carregar-se i anular l’únic procés participatiu que hi havia obert al poble. No els hi podem carregar a ells el pes de la participació ciutadana. Tenim un teixit associatiu potent, obert i participatiu, qui té els deures pendents a fer en temes de participació és l’ajuntament com a institució. I ja aniria sent hora de deixar que els altres ens facin la feina i de que la comencem a fer nosaltres mateixos.

Després veiem que les següents partides de participació ciutadana ja són transferències corrents corrents a l’associació mercat del trasto, als pabordes de rocapravera, a premsa, revistes, comunicacions telèfoniques, comunicacions postals... Realment, què enteneu per participació ciutadana?Us n’adoneu que ja he llegit 7 de les 10 partides del capítol de participació ciutadana, i que cap, cap, implica que l’ajuntament faci participar a la ciutadania de les seves decisions i de la pròpia institució?Però vaja, continuem llegint partides: Les dues següents són publicació al diari oficial, i publicitat i propaganda. I entre aquestes dues partides, totes dues destinades a la informació, acumulen 12.200€ dels casi 24.000 d’aquest capítol que en dieu participació ciutadana, però que si seguiu amb aquestes polítiques estaria bé que de cara a l’any que ve canviéssiu el nom per simplement informació ciutadana. I ara si, ara arribem a l’última partida d’aquest capítol: activitats ciutadania activa: 2.700,46€. Sisi, 2.700,46€. Resulta que quan en Santi a les entrevistes i als debats deia que la participació seria un dels punts forts del seu programa, volia dir que d’aquest pressupost de més de 15 milions d’euros, només tenia previst destinar-hi 2.700€. Sens cap mena de dubte la quantitat més ridícula del pressupost juntament amb la de polítiques d’igualtat. I això rai! Si el problema només fos econòmic... Moltes vegades la participació més enllà que temes econòmics també és qüestió de voluntat. I és aquí quan ens adonem amb casos com el procés participatiu de dalt al barri, la no creació encara de cap taula o comissió amb els partits de l’oposició per afrontar els temes més importants del poble, o que no ens convidin a aquests mateixos partits de l’oposició a les juntes de govern, et fa adonar que el problema de participació ciutadana a Torelló és tant econòmic, com de voluntat política.

 

• Politiques (Pec, igualtat, carnaval, aigua)

Aquest és un pressupost gris, gens ambiciós, un pressupost de gestió burocràtica pura i dura, un pressupost que té més en compte les pedres que les persones. És un pressupost que destaca per l’absència de polítiques, hi hem anat fent referència en els apartats anteriors i malgrat que ho hem deixat per al final, per nosaltres és molt significatiu i alhora molt preocupant.

Hi ha diversos exemples com ara el PEC, el Projecte Educatiu de Ciutat. Un projecte importantíssim pel futur de tots els torellonencs pel que significa, un projecte transversal que està aconseguint una participació transversal notable però que aquest equip de govern considera que no ha de tenir cap partida pròpia destinada a alguna acció concreta o bé a continuar amb la bona feina que s’ha fet.

També la promoció de les polítiques d’igualtat. 2.500 €?Què es pot fer amb això? Aquesta és la seva aposta en el camp de la igualtat entre homes i dones? En aquest cas no concedeixen a aquesta àrea la política de les pedres, ja que com hem dit abans també han esborrat del mapa de les inversions “l’espai dones” per dotar de més recursos la macro Sala Polivalent.

I així amb tot, també amb el nostre Carnaval que ara mateix està a la UCI, la nostra festa més emblemàtica i una activitat que podria esdevenir una gran oportunitat per promocionar la marca Torelló tan a nivell cultural com econòmic. Però vostès, com sempre, amb la “política del na fent com sempre”. No tenim ni el ball, ni les naus on fer les carrosses, ni que hi hagi una nova organització per aquesta festa, garantit, però vostès, previsors de mena, han decidit no apujar els diners destinats al carnaval. Una vegada més, a esperar que les entitats resolguin el marron a l’ajuntament i així pugui continuar sense involucrar-se directament a la festa. Si realment ens creiem, vaja, us creieu, que és la festa més important del poble, quees comenci a notar d’una vegada i des de ja amb el suport institucional que té la festa. Només cal comparar aquest carnaval amb la resta de carnavals més importants de Catalunya, per veure que pel que fa a suport institucional estem a la cua. O us poseu les piles i hi comenceu a apostar de veritat, i no només de paraula, o això ja fa masses anys que està en una inestabilitat massa perillosa.

Tampoc contemplen en aquest pressupost cap actuació faci referència a la sentència de l'ACA d'obrir el pas pel passeig del Ges per darrere del carrer de la Pau des del pont de Can Pujades. Ens han dit que aquesta acció l’ha d’assumir l’ACA i nosaltres els podríem dir que la Sala Polivalent l’havia d’assumir el Pla de Barris. Tenim la sensació que a vostès ja els va bé que la sentència expiri i que tot plegat quedi en no res per no haver d’assumir la responsabilitat que els pertoca. La responsabilitat de tirar un deute pendent de fa molts anys amb la població de Torelló i la responsabilitat de donar la cara davant els veïns.

També ens preocupa que la motxilla que arrosseguem amb SOREA per les aportacions de pràcticament 350.000 € que l’empresa va fer al Consell Comarcal finançant, diguem-ne així, l’import que ens pertocava com Ajuntament per la potabilitzadora d’Osona Nord. De moment aquest deute es va pagant, com ens ha informat el regidor d’hisenda, via amortitzacions financeres. Esperem que el fet que encara haguem de pagar aquest deute

 

Com tampoc estaria malament destinar una partida per estudiar què cal fer amb l’adjudicació del servei de gestió de l’aigua, i és que aquest caduca el 2017, i si es contempla l’opció de la municipalització, s’hauria de començar a moure ja fitxa per crear les eines suficients perquè l’ajuntament en pugui assumir la gestió directa.

 

I com aquestes altres xifres d’aquest pressupost que són tota una declaració d’intencions, per exemple la paupèrrima partida destinada a Ràdio Ona on la subpartida més important és la destinada al treball en precari de becaris. La partida destinada al lloguer dels terrenys de l’Avinguda Pompeu Fabra[6], uns diners que serveixen bàsicament per dotar de pàrquing a una escola en hores puntes i que és un fet diferencial respecte altres escoles del municipi que tenen el mateix problema. Segurament aquests diners serien més útils si servissin per promoure campanyes per deixar el cotxe a casa. I també per citar un cas més el no contemplar la futura ludoteca, un altra víctima social de la Sala Polivalent.

En definitiva doncs un pressupost que si hi restem els subministraments energètics, els manteniments, els serveis de neteja, els materials, etc., es queda únicament en la política de les pedres relegant les polítiques socials, econòmiques, culturals etc. clarament en un segon lloc.

 

• Conclusions (vot, ordenances)

Per tot això què hem exposat fins ara, el nostre vot serà contrari a aquests pressupostos. Contrari a uns pressupostos que estant lligats de mans i peus a la sala polivalent. Contrari a uns pressupostos que tot i la crisi que ens toca viure, i el context d’urgència social que pateixen moltes famílies, deixa molt que desitjar en l’aspecte social. Contrari a uns polítics que una vegada més ens demostra la poca imaginació que té aquest ajuntament, on una vegada més, es demostra que són més gestors que no pas polítics. Contrari a uns pressupostos que no han sigut participatius, i que creuen en la transparència només perquè hi obliga la llei.

I aprofitarem per tornar a insistir en començar a treballar des de ja ens les ordenances fiscals de l’any que ve. Avui hem parlat molta estona sobre quines partides ens gastem els diners, però és evident que la part d’ingressos depèn directament d’aquestes ordenances. I si volem tenir una pressupostos on l’ajuntament pugui tenir més diners per destinar a projectes de caire social i cultural, i això serà possible si augmentem els ingressos aplicant una fiscalitat progressiva, on pagui qui més té, més pagui. Cosa que ens permetria, a més de tenir més diners, abaixar la pressió fiscal a les persones que més malament ho passen. I per demostrar que això que proposem no és res de l’altre món, no necessitem posar exemples gaire llunyans per veure pobles on han aplicat mesures que van en aquest sentit. Per exemple Manlleu o Vic, i Vic, concretament, amb un equip de govern de CiU com aquí a Torelló.

 

Moltes gràcies.

 

• Hem votat a favor de l’aprovació de la modificació del Reglament del servei municipal d’horts socials a Mas Cervià, i de la segona modificació d’Ordenança de convivència ciutadana a l’espai públic.
• Sobre la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Junts per Torelló – AM de suport a la creació de la prestació “Garantia +55”, una proposta impulsada per la UGT, hi hem votat a favor, ja que pensem que és una bona mesura si s’arribés a aplicar. Iniciatives com aquesta han de servir per a obrir un debat sobre el mercat laboral, i per revisar el Salari Mínim Interprofessional, així com per debatre les possibles mesures que es poden emprendre des dels ajuntaments.
• Hem lamentat, i ens ha dolgut profundament, algunes declaracions referents a la iniciativa anterior per part d’un dels grups que conformen l’equip de govern. Dir que el que s’anomena “atur estructural” està format per persones que “no volen treballar” és una percepció molt errònia de la situació laboral, i molt poc respectuosa amb les persones que estan sense feina. Hem demanat que la resta de membres d’aquell grup expressessin la seva disconformitat amb aquestes declaracions, però tot i així, han votat en contra d’aquella proposta, sense esclarir la seva postura, que entenem que ha estat l’expressada anteriorment.
• També ens hem interessat per la informació que es tenia sobre el judici per la contaminació de l’aqüífer del Ges a Covit SA i Vem de Tapas Metálicas SA.
• Hem preguntat sobre l’estat del Carnaval de Terra Endins, i si hi ha hagut algun avenç en tota la problemàtica en la que ens trobem.