Ahir al vespre es va dur a terme la xerrada “EL #9N volem votar #SíSí”, que comptava amb la presència del periodista i membre de Súmate Antonio Baños i del regidor de la CUP a l'Ajuntament de Girona Jordi Navarro. L'acte, convocat a la sala d'actes de Gestiomat, va començar passades les vuit del vespre i va comptar amb la presència de més d'una quinzena de persones.

Baños va arrencar analitzant el resultat del referèndum escocès: “ha guanyat el no gràcies al discurs de la por; han utilitzat els bancs, les pensions i tota mena de recursos i amenaces”. Partint de les dades que afirmen que el votant del sí ha estat majoritàriament jove, al contrari del del no, afirmava que “ha votat no la gent que ha gaudit i gaudeix d'un estat del benestar que nosaltres ja no gaudirem. Els joves han votat que sí perquè no gaudiran d'aquest món. El jove ha votat l'esperança”. Ho justificava així: “El jove escocès, com el jove català, l'espanyol, el grec i molts d'altres, ha entès que cal recuperar la sobirania i la gestió dels recursos per part del poble”.

Baños també va parlar del dret a decidir, sense passar per alt l'exemple de les Illes Canàries, on es vol referendar el dret a les prospeccions de petroli, i va destacar tant el contingut social del procés (“no podem guanyar la sobirania nacional i perdre la sobirania popular”, “passi el que passi en el procés, nosaltres en tenim un altre de social”), així com la transversalitat que ha assolit entre les diferents capes de la societat catalana. Com a membre de Súmate, celebrava que s'ha aconseguit “trencar amb els mites de l'autonomisme” i “alliberar la catalanitat segrestada” per les elits nacionalistes; “hem guanyat una part de la població que ningú esperava que se sumés a l'independentisme”, deia referint-se als nouvinguts d'altres racons de l'estat i del món i a la seva descendència. “Aquesta part de Catalunya també se sent catalana”, al·legava, destacant que també se sent il·lusionada pel repte de construir un nou país.

Al seu torn, Jordi Navarro, començava subscrivint tot el discurs de Baños i afegint-hi la satisfacció per viure en una etapa històrica: “Nosaltres hem tingut la sort de viure uns moments màgics que no totes les generacions viuran”. Seguint a les paraules de Baños, afegia que “hem trencat amb la figura el català assenyat; s'està esquerdant. S'està morint el pacte post-franquista i esta ressuscitant els catalans més reivindicatius dels anys 30”. Fent referència a les castes, va afegir que “no poden arribar a entendre que tants estrats de la societat vagin pel camí de la independència”, i que tot i que “estem cremant etapes de forma molt accelerada”, manté “la sensació de que encara es pensen que amb un pacte entre rics podran solucionar-ho”. Fent referència a la consulta, deia que “estem lliurant una batalla molt bàsica: per la democràcia. Ens estem trencant les banyes per posar un paperet en una urna”. Això era, segons Navarro, el més alarmant, i considerava que “això s'extendrà a altres racons de l'estat espanyol i Europa. Ens miren perquè veuen que la democràcia està amenaçada”. De cara al 9-N, admetia que “queden set setmanes d'infart. Hem de picar pedra i convèncer les classes populars de que aquest és el camí”.

Obert el torn de preguntes, els dos ponents van defensar que el potencial de lluita s'estén arreu dels Països Catalans. Com a exemple, Baños va enumerar la vaga de docents de les Balears, “la primera vaga amb caixa de resistència des de la transició”. Navarro va lamentar la visió esbiaixada de la resta de territoris que es té des del Principat i va demanar paciència: “cada territori té el seu ritme”. Tornant a la consulta i obert el debat sobre les plebiscitàries, Baños defensava que “en un referèndum vota directament el poble; en unes eleccions plebiscitàries, el poble escull uns representants. En un cas és una veu directa i en l'altre una delegació. Per això és necessari un referèndum. No podem començar aquest procés delegant als partits”. Navarro justificava la legitimitat del referèndum assegurant que “hem aconseguit conduir aquest procés a una situació que s'entén a tot el món: urna o dictat”.

Acabada la xerrada, els assistents es van dirigir a la sala de plens de l'Ajuntament de Torelló, on s'acabaria aprovant, en un ple extraordinari atapeït de públic, la moció pro-consulta que ja han aprovat més del 80% dels ajuntaments del país, amb 13 vots a favor (CiU, PSC, ERC i ICV) i 3 en contra (PxC).